Nascut per arribar a el més alt,
Esquibant els paratges misteriosos fets pel destí,
Sense descans
Tenint sempre un sentiment de tristor pel que es deixa enrrere
O pel que no hem pogut aconseguir
Raonant-nos a nosaltres mateixos al final del camí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bé! la vida com a camí... si camines, sempre hi ha paisatges que deixes enrere... dins de poc, alguns dels vostres companys de 4t desapareixeran de les vostres vides i no sabreu què ha passat... Aquest camí mai té final... DURA TOTA UNA VIDA!
ResponElimina