dijous, 14 de maig del 2009

Destí...

Nascut per arribar a el més alt,

Esquibant els paratges misteriosos fets pel destí,

Sense descans

Tenint sempre un sentiment de tristor pel que es deixa enrrere

O pel que no hem pogut aconseguir

Raonant-nos a nosaltres mateixos al final del camí

1 comentari:

  1. Bé! la vida com a camí... si camines, sempre hi ha paisatges que deixes enrere... dins de poc, alguns dels vostres companys de 4t desapareixeran de les vostres vides i no sabreu què ha passat... Aquest camí mai té final... DURA TOTA UNA VIDA!

    ResponElimina