Por

(...) L'uracà era inminent, ja havia arrassat quasi tota la meitat del poble i es dirigia cap a la part oest on hi som nosaltres. Era com una petita brisa que a mesura de que pasava l'estona s'anava tornant cada cop més sòlida. Jo acabava de trucar als meus pares, però pers raons estranyes ningú em contestava i vaig pensar per un moment que podrien haver mort a mans de la gran catàstrofe. Molta gent va sortir del bloc de pisos on visc per anar a buscar ajuda, però ningú tornava. Al cap d'un parell o tres de dies tots els que quedabem vam sortir del bloc de pisos i (...)